Món Zero

Si no ho enteneu mireu big bang theory. Jo espere recuperar-me prompte.

“Me he quedado compuesto y sin kedada.”
A migdia m’han avisat del Clínic que volen tot el treball per al dilluns. A més el dilluns he d’exposar dos exercicis en classe i dimarts tinc exàmen. Recordem al 10% de la audiència i a Santiago que vull acabar la carrera aquest any i per tant qualsevol treball de la facultat és més important.
M’havia organitzat la semana per a poder anar a Madrid, pero no contava amb el treball del Clinic (que deuria haver fet fa setmanes… ho sé). També cal afegir que no tenia on dormir (val, perque no volia aprofitarme de la habitació de Predi)
Moltes coses que tenia preparades, pero mira, res. A la merda tot. Em feia MOLTA il·lusió anar.
Infinita Tristesa.

Avorrit. Mirant la pestanya del Gmail desitjant que canvie a Inbox (1). Escoltant Diecinueve de Maga i sentint com s’alteren les coses dins meu. L’Amarok reproduira la resta del primer disc. I entre a la pestanya del correu i actualitze i no passa res. Sé que és totalment innecessari perque canviaria ella soles, maravelles del ajax, pero igualment li done a actualitzar. Mai has mirat el correu sabent que no hi ha res?
Jo sí.

Potser algun dels presents sap que de vegades faig impossibles, avui m’he ficat content perquè el meu ordinador [Zero Dos Punt Zero, del qual he de parlar algun altre dia] també sap! Avui ha trobat posts que ja no existeixen d’un blog. Què gran!

Personalmente me gusta más el humor absurdo.

El humor negro parte de les desgracias,
el llamado humor inteligente acaba haciendo gracias de política i personajes conocidos… no parece tan inteligente.
Los chistes sobre diferentes colectivos (un español, un italiano i un inglés) simplemente son una manera de hacer daño (ridiculizando) sin que se note.
Y los chistes de Lepe vienen de Lepe.

El humor absurdo parte de la nada y acaba con una sonrisa o con una carcajada. O llorando por el suelo, con dolor de barriga y una felicidad increible.
Es el mejor.

Sé que estoy generalizando, hay chistes absurdos como los que se inventa Santiago que acaban en un “que malo”.

Por cierto, ya he puesto un 42 en mi cuarto. Falta el don’t panic.

Santiago, aquí tens la versió en català
(more…)

Per cert, 24 és quaranta dos al revés.