Món Zero

Mireu que em passa.

Pues como la gente ya se esta cogiendo días pr las KDD’s, tendremos q coger nosotras el día, no vaya a ser q coincida y no podamos ir. El miercoles me parecio bio, asi tenemos tiempo de difundir la KDD entre las chicas q no pisan el foro.

De momento somos estas:

Adrinena
Aky
ARWEN
{Athenea}
Benko
Corsaria
Draia
Kymai ???
Kuasar
Lara Croft
Mageles
Martuqui
Necane
PiPpeR
RINOA
silphy
turkesa
YarKy

Alguna mas?

Més aquí
Santiago, respira.

La vida és massa cara

En aquest país els preus no paren de pujar. M’agradaria poder menjar bé. Els meus fills no coneixeran les taronjes de la terra, ni els encissams, ni res del que he menjant tota ma vida. Per quatre possibles raons.
a) Segurament no em reproduiré (potser la llei acabé impedint-m’ho.)
b)No m’ho podré permetre.
c)Per a poder tenir un sou digne me n’he anat a l’estranger
d)La gent que feia possible aquests aliments (llaurant) ha tingut que canviar de negoci perquè no podia viure amb el que treia de la terra
Es trist i miserable el que li donen a un llaurador pel seu treball. La taronja ja no es rentable.
I d’ací a poc fer-se una tortilla (truïta) serà un luxe.Continua sense agradar-me la societat on visc, però em fa més por la societat en la que viure. No vull pensar en la que heretaran els que vinguen després.
[Tots els que llegim el meu blog (Santiago i jo) entenem aquest idioma]

Atemporal
Poco a poco voy re-sincronizándome con el resto del mundo. La semana de fallas ayudó bastante a disminuir los saltos por el flujo temporal. La oscuridad y el vacío estan controladas y ya no juegan en mi contra. Vuelvo a vivir dentro del tiempo.
Me estoy pensando en postear "No Espera" y quizás lo traduzca y todo. Aunque depende. Si ni dios lee este blog paso de traducir algo que ya entiendo.
Creo que por primera vez en los últimos 16 o 17 años (kicir, desde que tengo uso de razón) que, no es que me de igual no tener pareja, es que no quiero tenerla (buscarla). Si surge algo no lo desestimaré por mi cabezoneria, pero así estoy muy bien. He decidido que quiero pasarmelo bien y que voy a disfrutar ahora, con o sin pareja. Creo que en la vida habia estado sin tener alguien que me gustara… desde prescolar que puedo acordarme. He ido pasando de una persona a otra (a veces repitiendo), siempre con alguien en el punto de mira.
Ahora no. Y me siento muy bien.
Otro día más. No sé en que idioma. I ja sé Santiago que no et deu haver agradat, però mira, volia provar.

Campus-Party 2006

Dos bojos sols per la campus. Aquest any sí, finalment, L’ aniré a la Campus-Party, amb un ordinador nou (aquest no pot fer res en una Lan-party). Amb ganes de conéixer molta gent i cremar dvds a saco. Si no s’ho passem bé… a què hem vingut a aquest món? Ara a fer llistes de descàrrega que segurament aconseguirem el primer dia i després no sabrem que baixar. Encara ens tocarà jugar a algun joc, gueib.
Campuseros deixeu un missatge als comentaris si voleu, promet visitar els vostres llocs.

IES Massamagrell
Avui he anat a recollir el títol de Batxillerat (que estava allí esperant-me des del 17 de novembre… del 2003). Molts, molts records. I tots bons. L’Associació d’Alumnes. Articulació. El Consell Escolar. El quedar-me a dinar amb Cristina perquè per la vesprada teniem Consell, o pel·lícula amb Monroig. Esther i Merche, professores de biología (la segona donava classe per a quatre, i en valencià), Vicent Monroig, de Filosofía, Vicent Ferrer de Valencià, Javi el de Castellà (que ens ensenya a fer comentaris de text), José Antonio Pizcueta (quantes vegades al despatx d’aquest cap d’estudis), la classe de 3r d’ESO (motiu d’nar al despatx, pocs se’n salvaven, la pitjor de l’Institut, però tot i així, valgué la pena), els entrepans de Paqui, els diferents patis, les diverses aules (fins i tot la de primer, al costat dels del PACG), Torre (Torrecabota, el rei de l’institut, gràcies per tot), els conserges, tots els bons professors que no esmente, tots els companys que anomenaré, Cristina (molts bessets, carinyet) i Lilu (perqué no? aquell primer hola! pel passadís, aquell primer patí a la classe de 2n E). Tot.
Molta nostalgia. Ha canviat molt l’institut, però continue sentint-me com a casa.

Benvinguts a Món Zero.No és normal que el missatge de benvinguda a un blog siga el cinquè però com us podeu estranyar si ja em coneixeu. A més aquest blog hereta el que hi havia al meu espai.
Res més a dir en aquest "primer missatge". Espere actualitzar-lo més a sovint que l'anterior o que la meva pàgina web. Visiteu Món Zero de tant en tant.

Aéu!

Comer, hasta caer… Beber, hasta caer…Aquestes falles han sigut un bany social important per al L’.

En la vida havia sortit tant.

Com és lógic i normal han hagut molts mode:observer. Però m’ho he passat molt bé, he parlat amb molta gent, n’he conegut de nova (i interessant), i he pogut conèixer millor a alguns altres.

Podríem remarcar el Paper de Santiago, Gemma, Pau i Imma, però tampoc cal.

Gràcies a tots, als que dic i als demés, sense vosaltres no hagués existit tanta festa.

Ara per sort per al meu cos (i la meva estabilitat mental), les festes s’acaben i puc descansar un poc. Des d’ací veig Pasqua. Joder… Bo, a recuperar-se tots, que no ens vindrà mal dormir un poc per les nits.

I perquè demà no hi ha Estructura Geomètrica de l’Espai Temps, si no anava a anar el guàrdia de la campana.

Cuideu-vos tots. I sí, tinc ganes de tornar-vos a veure, què passa?

PIRATAS - COMERNOS

Comer, hasta caer
beber, hasta caer
Salimos de la casa y elegimos la comida
ella digería toda nuestra economía
y así, no hay nada que hacer (nada que hacer)
aquí, todo es pared

Llamamos a una puerta y encontramos a una chica
no llevaba ropa y nos pedía cocaína
y así, se quedó a vivir
aquí, se hacen las cosas así……

Secuestrada, por la luna y sin embargo, aún…
no está enterada, secuestrada…
Salimos a la calle y elegimos la comida

Y así, prefiero dormir,
y así, se quedó a vivir

Comer, hasta caer
beber, hasta caer

Secuestada, por la luna y sin embargo, aún…
no está enterada, secuestrada…
Salimos a la calle y elegimos la comida
ella se merendaba toda nuestra economía

Y así, prefiero dormir
y así, no se si morir

AVÍS D’ESTAFA MOLT URGENT.

PER FAVOR, ENVIEU AQUEST MISSATGE URGENTEMENT:No em van gens els missatges d’alerta falsos, però aquest sí que és important.

SI UN HOME CRIDA A LA TEVA PORTA, DIU QUE ESTÀ FENT UNA ENQUESTA PER A “CHUPA-CHUPS” I ET DEMANA QUE LI XUCLES
LA POLLA, NO LI LA XUCLES!!!

ÉS UNA ESTAFA!!! EL TIPO NO TREBALLA PER A “CHUPA-CHUPS” SI NO PER A SUGUS!!!

Passeu-ho a la major quantitad de gent possible. Avui han intentat tirar-se a una amiga meva, sols Deu sap que
hauria passat si no hagués rebut aquest e-mail d’alerta…